Forces D'ocupació (amb Dague) Lyrics

Camines tranquil entre mil mirades d'aire servil, i et sents útil, i jo subtil. No llenço paraules com tu míssils. La destrucció massiva és la nostra alternativa: la prepotència imbècil, projectils cosits em pinten com si fossin fills. Avui la cosa pinta difícil. Assumir responsabilitats no és fàcil, és que tot el que trepitjes es converteix en fòssil. I no passa res si deixes un projecte a mitges, si imposes lleis estrictes de disciplina i envaeixis mentre diguis que defenses la nació per la que lluites i somiatruites t'escoltin i et van seguint.
Tu continues mentint, ja no queden bancs al passeig marítim, i aquell xaval cada dia està més prim
seguint escopint cada passa que trepitges. Inundem els teus camins que el fang enfonsi els vostres tancs en mans de joves aprenents de fer de sang i encant. Irònica entrevista, reclutes amb les mans tacades, són gegants entrenats però amb pedra serem grans.

Si estant absents del carrer, la lluita per raó de ser, mentre joves funcionaris ens demanen els papers.
Recursos policials de la secció administrativa, obra social. Inversió en instruments mortals, és la nostra directiva que es descuida d'on prové el seu sou. Prou, no, de cobrar-nos l'IVA? No n'hi ha prou? Trobar la sortida? La ràbia ens captiva, feu l'impossible l'alternació.

Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Això fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Això fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.

Bus rere bus, cau un altre bus, en el blues, mentre soldats ara truquen amb la pala de l'excavadora, la porta cau a terra, la mare terra plora amb el dolor al pit que de petit. No hi ha etapa aleshores, i així ens va. On regna la llei de la selva només l'assassí se'n salva, mentre còmplices s'ho miren. De vidre es viu i viuen, i és que saben el què fan, des d'antuvi van sembrant la misèria que ens porta a l'UVI. Però aviat recollirem la ràbia cada suburbi, farts de fer el prota en aquesta puta snap movie. Ja saben que sols no aixecarem el volt, però quan les plomes no volen soles són les ales de les ales i així és com, a l'emule ritma en ple vol, lliura l'espai ingràvit on mai arriba el ritme.

I tu què hi dius? A mi la peric em diu que no t'impliques, que tan li fa, que passes de manifes; però flipes amb l'antifa quan trepitja la catifa del califa mentre li reculls les tifes, i amb la mà que et dóna de menjar a la boca t'empastifes, i és quan la pífies, diràs que els cops de porra són carícies, i és quan et vicies al plaer infinit del sàdic; colpegem-nos a mansalva per un bon sou i un futur estable a canvi de no haver-te de sentir culpable. I és quan dubtes quin és el cable que cal tallar per aturar aquesta bomba amb la mala sort que t'esclata i la cagues, i pagues, que te'n vas quan jo vinc, no et vaig seguint, no estic delinquint, no estic presumint, només vinc escopint ritmes termitites, i com ve, entera-te'n bé, no pas tirat mirant la TTT de l'ATP que... Sí, sí, deixa que s'acabi la missió, que jo rescric el guió, encenc els llums, la càmera, i passo a l'acció: el primer pla poso un Mosso al punt de mira, les mans a la massa en plena missió. Títol de la peli gore: forces d'ocupació.

Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Això fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.
Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema.
Això fa que la flamata la revolta no s'apagui encara crema, encara crema.

Avui és indubtable: la victòria està més clara. Ens ho han deixat al nivell fàcil, on ni twenty boys on ni twenty stones: trec brillo al meu fusell i reso un pare nostre. I born to kill. Pujant Comando With, el fruit d'un llarg entrenament em porta avui aquí. El temps versió XL sobre d'un fons caqui, tractant-se d'un actor i li agraeixo amb aquests trets, vinc a portar la pau si vols et deixo jo els meus trets, que més que res que drets són obligacions, i obeeixes en cada una de les quatre estacions, sents sons metàl·lics. No ploris, i sobretot, no et pixis als pantalons.

Avui entendre's bé el significat de la paraula humiliació, descarregaré amb tu tota la meva frustració. La meva diversió a molts quilòmetres de casa, els meus fills juguen al beisbol. El tribunal de l'Haia no, no passa per ser a l'Haia no sé quina és la raó, s'amaga el sol a l'horitzó. Una sensació confosa, el meu cos és molt raro. Vacil·lo, sospiro, m'apunto i disparo.


(Gracias a Catalunya, proper estat d'Europa por esta letra)