Lyrics to No S'apaguen Les Estreles
Vinc d'una terra
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front.
El treball incansable,
Caure i alçar-te;
Alçar-te i caure
I tornar renàixer!
Vinc d'un oasi,
Un desert i un verger:
Illes de pobles
Entre tarongers.
Vinc del que ensenya
Vicent Martí:
La terra és sagrada
I sagrats els seus fruits!
Vinc dels silencis
De les serralades;
La remor suau
De barrancs i canyes...
Potser ens van tallar
Les nostres ales,
Però seguim dempeus
A l'ombra dels arbres!
Un aljub d’argamassa
I l'argila roja,
La pedra seca
I la font secreta;
Vinc d'un tresor
D’accents i paraules,
Enigmes d'amor
Indesxifrables...
Vinc de la pena
I també de la festa;
Les portes obertes,
Sopar a la fresca.
Un raig d'oli i sal,
Un sabor ancestral!
Cridar-nos, besar-nos,
Deixar-nos endur
Pel batec col·lectiu
Que ens encén cada Estiu:
El misteri del foc!
Incendis d'amor!
Música de banda
I joves que canten...
T’estime! T’estimo! T’estim
Amb La Gossa...
Vinc del misteri
Que amaga la moma;
Jupetins i espardenyes,
Fandangos i jotes!
Vinc de Malaguenyes,
Cinc de l'hu d'Aielo,
Tabals a l'albada,
El cor del Botifarra!
I sóc aigua i sóc flama:
Elements sempre en guerra!
L'arma i l'escut
De la nostra terra!
Vinc de la xiqueta,
L'ama del carrer...
La flor de la parra
I del taronger!
Vinc d'una terra
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front...
Al front...
La suor al front!
Vinc de sobreviure
A tots els impossibles:
Els batecs del cor
Són els nostres himnes...
Vinc, i seguim resistint!
Per molt que bufe el vent,
No s’apaguen les estreles!
Vinc d'un llegat
De lluita inesgotable;
Històries prohibides
Que no ens explicaren...
Al-Mansur, Al-Azraq,
Maulets en armes,
Els guetos jueus
I les bruixes cremades!
Segles resistint
A la Nova Planta:
Guardar la llengua
De la burla i la vara!
Vinc de la saviesa
De les masoveres,
Els sabers populars
Que sempre perseveren.
Vinc de la mort,
L'exili i la pena;
Els camps d’extermini,
Les fosses de Paterna,
Les mestres d’escola
Qui mai claudicaren!
El fusell de La Pastora
A les nostres muntanyes!
Vinc del puny alçat
D’Alejandra Soler,
L'etern somriure
De Carme Miquel,
Les cançons de lluita
De Vicent Torrent,
El batec immortal
De milers de Guillems!
Vinc d'una terra
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front...
Al front...
La suor al front!
Vinc de sobreviure
A tots els impossibles:
Els batecs del cor
Són els nostres himnes...
Vinc, i seguim resistint!
Per molt que bufe el vent,
No s’apaguen les estreles!
Guillem era tot cor,
Tenia com màgia...
Tenia eixa gràcia
Que tenen els escollits.
Destacava... Era un líder nat.
La gent s'enamorava d'ell quan parlava!
Tenia el cor tant gran
Que fou fàcil que encertaren...
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front.
El treball incansable,
Caure i alçar-te;
Alçar-te i caure
I tornar renàixer!
Vinc d'un oasi,
Un desert i un verger:
Illes de pobles
Entre tarongers.
Vinc del que ensenya
Vicent Martí:
La terra és sagrada
I sagrats els seus fruits!
Vinc dels silencis
De les serralades;
La remor suau
De barrancs i canyes...
Potser ens van tallar
Les nostres ales,
Però seguim dempeus
A l'ombra dels arbres!
Un aljub d’argamassa
I l'argila roja,
La pedra seca
I la font secreta;
Vinc d'un tresor
D’accents i paraules,
Enigmes d'amor
Indesxifrables...
Vinc de la pena
I també de la festa;
Les portes obertes,
Sopar a la fresca.
Un raig d'oli i sal,
Un sabor ancestral!
Cridar-nos, besar-nos,
Deixar-nos endur
Pel batec col·lectiu
Que ens encén cada Estiu:
El misteri del foc!
Incendis d'amor!
Música de banda
I joves que canten...
T’estime! T’estimo! T’estim
Amb La Gossa...
Vinc del misteri
Que amaga la moma;
Jupetins i espardenyes,
Fandangos i jotes!
Vinc de Malaguenyes,
Cinc de l'hu d'Aielo,
Tabals a l'albada,
El cor del Botifarra!
I sóc aigua i sóc flama:
Elements sempre en guerra!
L'arma i l'escut
De la nostra terra!
Vinc de la xiqueta,
L'ama del carrer...
La flor de la parra
I del taronger!
Vinc d'una terra
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front...
Al front...
La suor al front!
Vinc de sobreviure
A tots els impossibles:
Els batecs del cor
Són els nostres himnes...
Vinc, i seguim resistint!
Per molt que bufe el vent,
No s’apaguen les estreles!
Vinc d'un llegat
De lluita inesgotable;
Històries prohibides
Que no ens explicaren...
Al-Mansur, Al-Azraq,
Maulets en armes,
Els guetos jueus
I les bruixes cremades!
Segles resistint
A la Nova Planta:
Guardar la llengua
De la burla i la vara!
Vinc de la saviesa
De les masoveres,
Els sabers populars
Que sempre perseveren.
Vinc de la mort,
L'exili i la pena;
Els camps d’extermini,
Les fosses de Paterna,
Les mestres d’escola
Qui mai claudicaren!
El fusell de La Pastora
A les nostres muntanyes!
Vinc del puny alçat
D’Alejandra Soler,
L'etern somriure
De Carme Miquel,
Les cançons de lluita
De Vicent Torrent,
El batec immortal
De milers de Guillems!
Vinc d'una terra
Inundada pel sol,
Parint la vida
Amb la suor al front...
Al front...
La suor al front!
Vinc de sobreviure
A tots els impossibles:
Els batecs del cor
Són els nostres himnes...
Vinc, i seguim resistint!
Per molt que bufe el vent,
No s’apaguen les estreles!
Guillem era tot cor,
Tenia com màgia...
Tenia eixa gràcia
Que tenen els escollits.
Destacava... Era un líder nat.
La gent s'enamorava d'ell quan parlava!
Tenia el cor tant gran
Que fou fàcil que encertaren...
